Yow, així és com venen, flows nous tenen,
amb haixix als pulmons i alcohol a les venes.
Trenquem esquemes del sistema.
Jo vull arribar a vell, no trencar-me l’esquena
ni acabar a la trena tancat.
Si has de fer la guerra, entrena, que per perdre ja estàs preparat.
Si la lluita s’organitza a corre-cuita,
és fàcil que set giri la truita i acabi en fuita.
Yo fui tan idiota, em vaig assabentar tard.
L'adolescència passant por i menjant merda.
Avui amb la mà els dic adéu.
La meva crema crema, creu-me, se m'han creuat i san fet creus. Heu de...
entendre la meva posició.
Fem oposició amb la composició. Si no,
hauríem d’admetre la derrota, i això mai.
El combat no s’acaba fins que sona la campana, ok?

¿Què no veus les senyals de fum?
SOS sense rumb.
Tu tens pressa com de costum,
jo estic tranqui, buscant-li el punt.
¡Bum! A tomar pel cul.
Tot un complot dels sense sort.
Perfum de swing i foxtrot.
Setmana tràgica i escamot.
Aguanta, com un monjo tibetà.
Crema el carrer i et volen etiquetar.
Secreta, mirades de western.
Odi etern a l’estat.
Asfalt, triple salt mortal,
supervivència en aquesta espiral.
De Exarchia a Clichy-sous-bois.
Del 23 de enero a Gamonal.

Seguim cosint, teixint xarxa, xivarri entre barris.
Que vingui la Brimo i dispari no és rara avis.
No t'encaramis tant, t’han vist al balcó.
¡Si la meitat de la mani t’anima a que baixis, no mamis i baixa, mamón!
Defensem els espais amb amor.
Si el 12-O ens amenaça i el 15-M no reconquesta la plaça,
arriba Can Vies i canvien les regles.
No oblidem, desmuntarem el 4-F.
Al barri creix el negoci de l'oci i del fast-food.
Fas curt si vols menjar per 3 euros.
Hi ha barbuts sense embuts en bars cools fent vermuts,
perduts pels carrers de Sherwood.
Si desallotgen la llotja, arribarà la ràbia a les barriades.
Bragues fins la mirada. ¿On és la caixa?
El feixisme s'aixafa baixant en bloc per l'Eixample.
Colze a colze avancem. ¡Salut i esperança!

Hi ha una fada que amaga la papada
arran del cant de l’Estelada. No parla del que cal i canta
per agradar a la grada. Manegar dades per degradar-les.
Senyala a altres al rentar-se la cara.
No es tracta pas d'una tangana elemental.
Se’t parla de negar-te la preuada pau mental.
Et manen pastar fang amb les mans amb sang.
Abans de que canta el gall estaràs ja passant fam.
Acabaran amb el clan que has estat amamantant.
Apareixerà el que mana, amb bastanta mala planta,
cantant-te les setanta amb tal claredat que espanta,
amb tanta mala bava que t’acabaràs cagant.
La pasma passarà de defensar-te: està de part de l’altre.
Et caldrà plantar cara per salvar-te.
Agafar la falç, arengar a les masses,
passar del pas en fals i emplaçar-les a rebel•lar-se.

Desa les armes de foc. Deixa't portar per la por i el calvari.
Hi ha qui només s’ho pren com un joc això de córrer davant del mercenari.
Va més enllà de tot. Si desbloqueges la gàbia del crani, ànims.
Anna, no arrenquis el plor, arrenquem el cor, posat davant del pànic.
Tancada la porta del consol, avis i àvies moren sols.
Joves, adults i adolescents perden el control.
No és tan sols una altra crítica.
Si buiden i enderroquen okupes però l'espai no s’aprofita...
Si l’arbre creix en sol fèrtil, l’interès contamina.
El poder és qui domina, estableix el que després s’opina.
Fomenten salut, però no volen població envellida.
El silenci interior diu “aixecat de la cadira i crida”.
No només som l’escorça, som la força que té la paraula.
Esforçat en el que fagis i diferencia el color de les aures.
No te’n vagis, no t’amaguis, no t’apaguis, no t’aclaris.
Innocent, tingues present que la revolució està al caure.

Estàs lluny però t’arriben les senyals de fum
i el perfum del que combat contra el consum.
¡Eo! Amb orgull i amb el puny amunt.
¡Eo! Dins el mur, suportant la ferum,
però t’arriben les senyals de fum
i el perfum del que combat contra el consum.
¡Eo! LDS, Senyor Oca i Rodri.
Gràcia, Maresme, Sants i Sant Antoni.